P L A C A S A. N. E. L. A.
Placa ANELA para el Club La Torre, de Girona.
Recorte de Prensa (PDF 100Kb)
Prostitució sense embuts a Alp
L’associació que promou la legalització del sector premia un club ceretà
La corba que porta a la Molina és mítica. I no pas perquè hi hagi accidents. Els rètols lluminosos que a partir de les 7 de la tarda s’encenen al Club La Torre no deixen lloc a cap dubte. Allà hi ha festa. Per a qui en vulgui, és clar. Fa gairebé un parell de dècades que aquell xalet del terme municipal d’Alp acull homes de totes les edats disposats a prendre una copa i al que faci falta. Ara fa un any, un empresari andalús criat a València i establert a Puigcerdà va decidir apostar pel local. Toni Tejera no s’amaga de res. És el seu negoci. En viuen, i assegura que no ho fan gens malament, una vintena de famílies. Encara que formalment només hi treba-llen ell i tres empleats.
Divendres, just el mateix dia que la Generalitat va anunciar la seva disposició de regular els lo-cals on s’exerceix la prostitució, la sala de festes ceretana (així la considera el seu propietari) va rebre la distinció de l’Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA), una entitat que lluita perquè aquest món deixi de ser il·legal. Els seus associats han de complir normes com ara combatre les màfies, foragitar les drogues, tenir alts nivells higienicosanitaris i les noies en condicions. El Club La Torre és el primer de la província de Girona que forma part d’aquesta entitat. L’advocat Manuel Nieto, representant d’ANELA a Catalunya, té clar els motius de la seva lluita. «Les coses són legals o il·legals. I en el moment que hi ha una norma que les empara, doncs són com qualsevol altra activitat».
Ho diuen sense por.
Sense embuts. Al carrer hi ha forns, pastis-series, fusteries... i sales
de festes. La d’Alp és un local petit, però acollidor. Tenen clients de
tota mena i d’una banda i l’altra de la frontera. S’hi mouen entre 12
i 14 noies que van fent rotacions. «Són lliures d’anar i venir. No
són meves. Per tant, jo no les puc obligar a res», diu Tejera per
avisar que no es deixaran fer fotografies. Un inconvenient, diuen, que
comporta el fet que la majoria van de festa d’amagat. Són brasileres,
dominicanes, guineanes i de Kenya. S’ho passen bé i ho fan passar bé.
O això sembla.
TONI SOLANELLES
